Gener: Sergei Dovlàtov, Els nostres. Barcelona: LaBreu, 2014
Gener: Sergei Dovlàtov, Els nostres. Barcelona: LaBreu, 2014
Gener va ser per Bibliotossa, especialment, el descobriment d’aquest llibre: l'àlbum familiar dels Dovlàtov. Hem gaudit, i molt, amb l'acidesa i ironia en què l'autor retrata cada un dels seus familiars. Des de l’època dels tsars a l'exili: avis, pares, tiets, dona, filla... fins a la gossa Glaixa, de la qual afirmava un amic que era l´unic membre normal de la família.
“Teniu al davant la història de la meva família. Espero que sigui prou ordinària. Només haig d’afegir-hi unes paraules. El 23 de desembre de 1981 va néixer el meu fill, a Nova York. És nord-americà, ciutadà dels Estats Units. Es diu Nicholas Dawley, ja us ho podeu ben creure. A això han arribat la meva família i el meu país” (pàg. 145)
Febrer: Irène Némirovsky, Vi de solitud. Barcelona: Magrana, 2009
Del febrer recordem especialment aquesta novel·la inspirada en la pròpia vida i en la difícil relació que va tenir Némirovsky amb la seva mare. Vi de solitud ens parla de la infantessa perduda d’Hélène; perduda, perquè una infància sense innocència i sense il·lusió és com si no existís. Una novel·la brillantment relatada plena de desolació i fredor. Al febrer gairebé va nevar dins la Biblioteca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada