dissabte, 17 de desembre de 2016

Lectures del 2016: La fortuna de Bibliotossa

Quan comença un any sovint fem una llista de propòsits. A Bibliotossa ja pensem en les nostres futures lectures, però no podem deixar d’agrair tot el que ens han fet sentir les bones lectures d’aquest any. Aquests dies en triarem dotze, una de cada mes. Lectures que es queden amb nosaltres per sempre. La nostra fortuna és que la biblioteca és plena de llibres, de possibilitats i d’il·lusions.

 
Gener: Sergei Dovlàtov, Els nostres. Barcelona: LaBreu, 2014




Gener va ser per Bibliotossa, especialment, el descobriment d’aquest llibre: l'àlbum familiar dels Dovlàtov. Hem gaudit, i molt, amb l'acidesa i ironia en què l'autor retrata cada un dels seus familiars. Des de l’època dels tsars a l'exili: avis, pares, tiets, dona, filla... fins a la gossa Glaixa, de la qual afirmava un amic que era l´unic membre normal de la família.

“Teniu al davant la història de la meva família. Espero que sigui prou ordinària. Només haig d’afegir-hi unes paraules. El 23 de desembre de 1981 va néixer el meu fill, a Nova York. És nord-americà, ciutadà dels Estats Units. Es diu Nicholas Dawley, ja us ho podeu ben creure. A això han arribat la meva família i el meu país” (pàg. 145)

Febrer: Irène Némirovsky, Vi de solitud. Barcelona: Magrana, 2009



Del febrer recordem especialment aquesta novel·la inspirada en la pròpia vida i en la difícil relació que va tenir Némirovsky amb la seva mare. Vi de solitud ens parla de la infantessa perduda d’Hélène; perduda, perquè una infància sense innocència i sense il·lusió és com si no existís. Una novel·la brillantment relatada plena de desolació i fredor. Al febrer gairebé va nevar dins la Biblioteca.

“…Que vell que es pot ser a dotze anys… 

Bruscament se sentia àvida de solitud, d’una solitud total, de silenci, d’una malenconia amarga per impregnar-se’n l’ànima fins a saturar-la d’odi i de tristor.” (pàg. 80)

Març: Primo Levi, Si això és un home. Barcelona: Edicions 62, 1996


 
Admiració i emoció davant aquest llibre extraordinari on Levi relata el que va viure en un dels lager d’Auschwitz. Aquesta obra és un testimoni de l’horror de l’Holocaust t i una anàlisi profunda de l’ànima humana. Què és un home? Què és la moral i la dignitat? Com es pot sobreviure en aquestes circumstàncies? A què ens aferrem per continuar vius? Pot haver-hi esperança malgrat tot?

Ens quedem amb aquest fragment preciós d’allò que ens salva:


"(...) jo crec que és a Lorenzo a qui dec de ser viu avui; i no tant per la seva ajuda material, com per haver-me recordat constantment, amb la seva presència, amb la seva manera tan planera de ser bo, que encara existia un món just fora del nostre, alguna cosa i algú encara pur i íntegre, no corromput ni salvatge, estrany a l'odi i a la por; alguna cosa difícilment definible, una remota possibilitat de bé, per la qual, malgrat tot, valia la pensa resistir"
(Pàg. 144-145)

Cap comentari:

Publica un comentari