dissabte, 30 d’abril de 2011

Sabato, sense fi

“Lean lo que les apasione, será lo único que les ayudará a soportar la existencia”.

Aquesta matinada ha mort Ernesto Sabato, ell, que va ser, per a molts de nosaltres, escriptor de referència. El túnel i Sobre héroes y tumbas (inoblidable “Informe sobre ciegos”) van ser lectures intensíssimes, d’aquelles que saps que van determinar la teva manera de sentir el món. Sabato va ser refugi, companyia i consol en moltes de les nostres preguntes sobre la vida. La seva desesperació era la nostra, les seves ganes de trobar un sentit, les nostres; i, sobretot, la seva esperança era la nostra. Perquè Sabato tenia fe. Era un home que necessitava trobar veritats i creure en la humanitat; veure una llum més enllà de les ombres.

“Quizá ayude a encontrar un sentido de trascendencia en este mundo plagado de horrores, de traiciones, de envidias; desamparos, torturas y genocidios”.

Aquest sant Joan hauria complert cent anys, però sabem que la seva obra no mor i que, per tant, la seva vida no té fi. Us recomano llegir-lo amb passió.

Ernesto Sabato, Antes del fin. Barcelona: Seix Barral, 2003, pàg. 18, 12.

3 comentaris:

  1. El Sábato de "El túnel" forma part d'una mena "d'educació sentimental" en la meva primera joventut.

    ResponSuprimeix
  2. Lluís, per mi, també va ser una de les lectures essencials de joventut. Per cert, estic llegint més Barnes. La "Història del món", que ens vas recomanar' i "Una mesa limón". Magnífics.

    ResponSuprimeix
  3. Me n'alegro que us agradi La història del món. Apart de morir-te de riure, és subtil i diu moltes coses...!

    ResponSuprimeix