dilluns, 30 de maig de 2011

Nabokov llegint Madame Bovary

“Hace cien años, Flaubert, en una carta a su amante, hacía el siguiente comentario: (...) qué sabios seríamos si sólo conociéramos bien cinco o seis libros” .

Si voleu gaudir llegint algú que parla de llibres aneu cap a Nabokov i seguiu les lliçons que feia en els seus cursos de literatura a Wellesley i Cornell. Impressionants.

En aquest Curso de literatura europea parla de set obres mestres, entre elles Madame Bovary, i ens convida, com deia als seus alumnes, a fixar-nos en els detalls, a acaronar-los; a llegir en profunditat, combinant el plaer artístic i el plaer intel·lectual.

Aquesta és una de les cites més conegudes de Nabokov, extreta de la introducció del llibre: “Buenos lectores y buenos escritores”: “El lector inteligente lee el libro genial no tanto con el corazón, no tanto con el cerebro, sino más bien con la espina dorsal. Es ahí donde tiene lugar el estremecimiento revelador”.

L’anàlisi que fa Nabokov ens mostra Madame Bovary com tota una exhibició d’estil. Flaubert domina tot un seguit de tècniques que treballa a la perfecció: el desenvolupament d’escenes com una superposició de capes; les transicions estructurals; el contrapunt, mètode d’interlineats en què es succeeixen de forma paral·lela diferents converses o corrents de pensament; l’ús del pretèrit imperfet per donar una sensació de continuïtat, etc. Tots aquests recursos el permeten crear, segons Nabokov, una de les peces més perfectes de la ficció poètica que es coneixen.

Però la genialitat de Nobokov és, sobretot, la manera en què aconsegueix despertar-nos l’admiració i l’afecte per la bona literatura. Així ens fa parar l’atenció en frases, en fragments concrets en els quals Flaubert va treballar molt i amb els quals va aconseguir crear escenes inoblidables.

“Exactamente un año después de empezar a componer el libro (ochenta o noventa páginas en una año; ésa es la clase de sujetos que a mí me gusta), Flaubert escribió (...):« ¿Qué pesadez es mi Bovary...! Esta escena de la posada puede llevarme tres meses. A veces me siento al borde las lágrimas, tan profundamente siento mi impotencia...»”

"«Si alguna vez se han trasladado los valores de una sinfonía a la literatura, habrá sido en este capítulo de mi novela [el del concurs de bestiar]. Tiene que ser una vibrante totalidad de sonidos. Deberá oírse simultáneamente el mugido de los bueyes, el murmullo del amor y los discursos de los políticos. El sol lo ilumina todo, y hay ráfagas de viento que agitan las tocas blancas... Consigo el movimiento dramático meramente a través de la interacción de los diálogos y el contraste de los personajes »”


Nobokov es recrea també en mostrar-nos l’ús constant de la ironia, bordejant la burla, amb què Flaubert descarrega contra el convencionalismes emocionals, literaris i intel·lectuals dels personatges de la novel·la i de tota una manera de viure. Tot és materialisme i estupidesa. I encara diríem que el professor Nabokov els fa créixer i que, sense pietat, ens fa veure una Emma més superficial, un Charles més patètic, els dos amants més pocavergonyes, Homais més vulgar...

Ens ho deia tot just començar la classe. Anem a gaudir d'una obra mestra; la més romàntica de les que es comenten en aquest llibre. "Estilísticamente, es prosa ejerciendo la función que cumple la poesía".

- Valdimir Nabokov. Curso de literatura europea. Barcelona: Ediciones B, 2009, pàgs. 25, 32, 230, 241, 201.

3 comentaris:

  1. Recomanació fantàstica, Bibliotossa: el "Curso de Literatura Europea" de Nabokov és una meravella, i la lliçó sobre "Madame Bovary" és, pel meu gust, la millor del llibre. Encomana el seu entusiasme per la novel·la de Flaubert, i t'ensenya a veure-hi coses que normalment als lectors ens passen desapercebudes (com l'estructura increïble de l'escena del concurs del bestiar, on Flaubert s'inventa la tècnica del contrapunt narratiu). Si no recordo malament, és en la introducció d'aquest llibre on Nabokov dóna aquell consell seu famós: "acariciad los detalles, los divinos detalles". I "Madame Bovary" n'és plena, de detalls meravellosos.

    ResponSuprimeix
  2. També hi la gent que coneix un sol llibre, és a dir "el llibre" i amb ell en té prou per a funcionar i per a ser savis, fins i tot.
    Recordo l'entrevista de Nabokov a "Apostrophes" (que es deu trobar pel youtube, diria jo). Allà anomena Flaubert, també.

    ResponSuprimeix
  3. Gràcies, Espai i Lluís, per les vostres aportacions. Veritablement l’anàlisi que fa Nobokov sobre “Madame Bovary” és magnífica. Els alumnes deurien al·lucinar a les classes. Xafardejaré l’Apostrophes :-)

    ResponSuprimeix