divendres, 27 de maig de 2011

Flaubert, tot és qüestió d'estil

“El que em sembla més bell, el que més m’agradaria fer, és un llibre sobre res, un llibre sense llaços amb l’exterior, un llibre que se sostingués per la força interna de l’estil, com la terra s’aguanta a l’aire sense cap suport, un llibre que amb prou feines tingués argument o que, si més no, tingués un argument gairebé invisible, si una cosa així és possible. Les obres més belles són les que tenen menys matèria...”

(Carta de Gustave Flaubert a Louise Colet, 1852).

6 comentaris:

  1. bibliotossa, perlamordedéu!! Fa un parell de dies vaig copiar un text per a un apunt:


    "A Louise Colet.

    Croisset, viernes noche, 16 de enero de 1852

    Lo que me parece hermoso, lo que me gustaría hacer es un libro sobre nada, un libro sin ataduras externas, que se sostuviese a sí mismo con la fuerza interna de su estilo, como la tierra se sostiene en el aire, un libro que apenas tuviera argumento, o, al menos, que fuese casi invisible, si esto es posible. Las obras más hermosas son aquéllas en que hay menos materia; cuánto más se acerca la expresión al pensamiento, cuánto más se une éste a la palabra y luego desaparece, más bello resulta. Creo que el porvenir del Arte va por estos derroteros. Veo, a medida que crece, hacerse más etéreo, desde los pilares egipcios hasta las ojivas góticas, y desde los poemas de veinte mil versos de los hindúes hasta los estilizados de Byron. La forma, al volverse más hábil, se atenúa, abandona toda liturgia, toda regla, toda medida; abandona la épica por la novela, el verso por la prosa; no reconoce ya ninguna ortodoxia y es libre como la voluntad que la crea. Esta liberación de lo material se encuentra en todo, habiendo afectado también a los gobiernos, desde los despotismos orientales hasta los socialismos futuros.

    Por eso no hay temas viles o hermosos, y podrá establecerse casi como axioma, poniéndose en el punto de vista del Arte puro, que en realidad no hay ninguno, pues únicamente el estilo es la manera absoluta de ver las cosas.

    Necesitaría todo un libro para desarrollar lo que quiero decir. Escribiré sobre todo esto en mi vejez, cuando no tenga nada mejor que garabatear."



    Em caldria tot un llibre per a desenvolupar les estranyes emocions que em provoquen aquestes casualitats...

    ResponSuprimeix
  2. Aquesta idea de Flaubert diria que era una obsessió, i que en algun cas aquest estil se li menjava la narració. Se m'acut Les temptacions de sant Antoni, que resulta una mica massa ple "d'estil".

    ResponSuprimeix
  3. Ara m'heu fet una mica de por, Bibliotossa i Matilde. Avui venia llegint al tren un llibre de converses entre escriptors, editat per McSweeney's, on hi surt una entrevista que la Zadie Smith li va fer a Ian McEwan. I en McEwan hi citava justament aquesta frase de Flaubert, dient que era una de les idees (escriure un llibre sobre res) que més l'han influit sempre com a escriptor. Ho juro.

    ResponSuprimeix
  4. Matilde, comparteixo les mateixes estranyes emocions per tantes i tantes casualitats... Fa uns dies vaig separar aquesta carta. Però encara és més gran la casualitat. Ahir vaig anar a la Biblioteca de Caldes a buscar un dossier sobre Mme. Bovary. El text que encapçala el dossier és precisament aquest fragment. Amb tot el que va arribar a escriure Flaubert!

    Lluís, no he llegit Les temptacions... però amb aquesta relectura de Madame Bovary no puc deixar de meravellar-me. M’encanta, cada vegada més.

    ResponSuprimeix
  5. Espai,
    Sense paraules i amb taquicàrdia. Sí, comença a fer una mica de por :-)
    Tenim pendent els comentaris de "Solar"...

    ResponSuprimeix
  6. I ca, no hem de tenir por, Bibliotossa i Espai... res de por, que això nostre és fabulós!!!

    ResponSuprimeix