dilluns, 25 de juny del 2012

Com llàgrimes en la pluja...

Tiendo a ser un poco sombrío. Miro al lado oscuro. No porque sea un maníaco depresivo, sino porque encuentro la oscuridad interesante. Particularmente en sus aspectos más inusuales. Estoy seguro que tiene algo que ver con mi propia herencia. Soy celta, después de todo. Y los celtas estan fascinados por la melancolía” (Ridley Scott) 

Si hagués d'escollir una única pel·lícula seria aquesta. No sóc molt original, molts altres també la triarien. En la meva tria s'hi afegeix, a banda del valor de la pel·lícula, una càrrega personal emotiva, la dels moments en què l'he vist. 

Aquesta pel·lícula futurista, fosca i malenconiosa s'ha convertit en una pel·lícula de culte, en un mite. Blade Runner avui fa trenta anys i molts ens sentim d'aniversari.

.

2 comentaris:

  1. Ostres... tinc aquesta peli en DVD, i no sé quants cops l'he vista. Des del dia en que la vaig descobrir, en un cinema de la Meridiana de Barcelona que ja no existeix. Com que feien sessió doble, em vaig esperar a repetir.

    ResponElimina
  2. Lluís,
    Jo també l'he vista molts de cops i sempre m'ha impressionat. Tu que ets tant de Barnes, has llegit el seu darrer llibre de contes?

    ResponElimina