No podré oblidar mai el dia que vaig llegir per primera vegada La balada del cafè trist. Tot seguit va venir tota Carson McCullers. Tot l’estiu d’aquell any plenament seduïda per la seva obra. Això no passa gaire sovint. No parlo de llibres essencials, que afortunadament n’hi ha molts, sinó d’escriptors que hagin marcat una època concreta de la teva vida.
Si algú de vosaltres no ha llegit La balada... regaleu-vos-la per aquests dies. És un novel·la curta que, us ho asseguro, no es pot oblidar; té fragments literàriament preciosos i unes històries d’amor tan sorprenents com commovedores. El centre de la història és Amèlia, una dona esquerpa i feréstega que viu absolutament sola, però que en un moment de la seva vida es va sentir il·luminada per l'amor. El cosí Lymon, un nan geperut, arriba al poble i desperta la tendresa i l’estima en Amèlia; però en els assumptes de l’amor les coses no sempre són fàcils ni recíproques. Com llegireu, hi ha l'amant i l'amat i cadascun d'ells prové de regions diferents... I encara un tercer personatge: el ben plantat Marvin Macy, el marit d'Amèlia que va ser rebutjat des del primer dia del casament i que torna ara al poble cercant venjança... La balada ens parla d’un triangle d’amors impossibles, esperpèntics i obsessius. Mai no s’ha vist tan clar que l’amor no entén de raons i que pot ser tan grotesc com sublim alhora.
Si algú de vosaltres no ha llegit La balada... regaleu-vos-la per aquests dies. És un novel·la curta que, us ho asseguro, no es pot oblidar; té fragments literàriament preciosos i unes històries d’amor tan sorprenents com commovedores. El centre de la història és Amèlia, una dona esquerpa i feréstega que viu absolutament sola, però que en un moment de la seva vida es va sentir il·luminada per l'amor. El cosí Lymon, un nan geperut, arriba al poble i desperta la tendresa i l’estima en Amèlia; però en els assumptes de l’amor les coses no sempre són fàcils ni recíproques. Com llegireu, hi ha l'amant i l'amat i cadascun d'ells prové de regions diferents... I encara un tercer personatge: el ben plantat Marvin Macy, el marit d'Amèlia que va ser rebutjat des del primer dia del casament i que torna ara al poble cercant venjança... La balada ens parla d’un triangle d’amors impossibles, esperpèntics i obsessius. Mai no s’ha vist tan clar que l’amor no entén de raons i que pot ser tan grotesc com sublim alhora.
En l’autobiografia de Carson Mccullers, Iluminación y fulgor nocturno, l’escriptora ens explica l’origen de la història:
“La calle Sand de Brooklyn siempre me trajo dulces recuerdos, impregnada como estaba del recuerdo de Walt Whitman y Hart Crane, y fue en un bar de la calle Sand, en compañía de W.H. Auden y de George Davis, donde vi a una pareja extraordinaria, que me fascinó. Entre los parroquianos había una mujer alta y fuerte como una giganta y, pegado a sus talones, un jorobadito. Los observé una sola vez, pero fue al cabo de unas semanas cuando tuve la iluminación de The Ballad of the Sad Café. ¿Cúal es el origen de una iluminación? En mi caso, llegan después de horas de búsqueda y de preparación anímica. Pero llegan como un relámpago, como un fenómeno religioso" (1).
Gustavo Martín Garzo, entusiasta com molts altres, d’aquesta novel·la escriu: “No discuto que pueda haber libros más perfectos, más abarcadores, más hondos, pero ninguno ha alcanzado la belleza desoladora, el poder para conmovernos y para helamos el corazón, de esta novelita de apenas ochenta páginas. Bastaría, de hecho, que en una catástrofe sólo ella se salvara para que toda la literatura de este siglo sobreviviera con ese golpe de fortuna” .
“La calle Sand de Brooklyn siempre me trajo dulces recuerdos, impregnada como estaba del recuerdo de Walt Whitman y Hart Crane, y fue en un bar de la calle Sand, en compañía de W.H. Auden y de George Davis, donde vi a una pareja extraordinaria, que me fascinó. Entre los parroquianos había una mujer alta y fuerte como una giganta y, pegado a sus talones, un jorobadito. Los observé una sola vez, pero fue al cabo de unas semanas cuando tuve la iluminación de The Ballad of the Sad Café. ¿Cúal es el origen de una iluminación? En mi caso, llegan después de horas de búsqueda y de preparación anímica. Pero llegan como un relámpago, como un fenómeno religioso" (1).
Gustavo Martín Garzo, entusiasta com molts altres, d’aquesta novel·la escriu: “No discuto que pueda haber libros más perfectos, más abarcadores, más hondos, pero ninguno ha alcanzado la belleza desoladora, el poder para conmovernos y para helamos el corazón, de esta novelita de apenas ochenta páginas. Bastaría, de hecho, que en una catástrofe sólo ella se salvara para que toda la literatura de este siglo sobreviviera con ese golpe de fortuna” .
Tots els llibres de Carson McCullers tenen l’esperit de la desolació i un magnetisme molt especial. Els personatges sempre són éssers estranys que viuen aïllats en espais decadents i claustrofòbics; aquest sud on la pròpia escriptora no encaixava. Us recomanem tota la seva obra i n’acabarem parlant de tota ella.
(1) Carson McCullers, Iluminación y fulgor nocturno: autobiografía inacabada. Barcelona: Seix Barral, 2008, pàg. 65
- Carson McCullers, La balada del cafè trist. Barcelona: Columna, 1987
(1) Carson McCullers, Iluminación y fulgor nocturno: autobiografía inacabada. Barcelona: Seix Barral, 2008, pàg. 65
- Carson McCullers, La balada del cafè trist. Barcelona: Columna, 1987
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada